L’atenció a les persones amb discapacitat psíquica ha evolucionat molt clarament al llarg de les darreres dècades. Si fem una mirada enrere, ens adonarem que hem passat de l’aïllament de la persona discapacitada en centres hospitalaris –model assistencial–, d’on no en sortia més, a la defensa de la seva integració i normalització a la societat, per arribar finalment a l’aparició del criteri “qualitat de vida” com a element fonamental que actualment suposa que es prenguin determinades decisions en el treball professional amb les persones discapacitades.

Al darrere d’aquests canvis hi ha el pas del model mèdic al model biopsicosocial, o el que és el mateix, el pas de veure una patologia com quelcom independent de l’individu, a considerar la persona com un tot global que manifesta diferents característiques, les quals interrelacionen i formen un perfil personal, que és únic i individual i que, per tant, no ha de coincidir necessàriament amb el d’una altra persona tot i que ambdues manifestin la mateixa discapacitat.

En aquest sentit, cal que reflexionem sobre el fet que la discapacitat intel·lectual pot anar acompanyada, amb més freqüència que en la població “normalitzada”, de trastorns mentals i d’alteracions de conducta. Aquests trastorns i alteracions són una preocupació general i compartida dels professionals que treballen amb persones amb discapacitat, ja que el seu objectiu és intentar pal·liar, millorar o controlar les conductes problemàtiques dels seus usuaris. Les conductes problemàtiques de les persones amb discapacitat acostumen a afectar la dinàmica diària de les persones amb qui conviuen, dificultant en gran manera la convivència, el que pot produir un malestar emocional tant en els usuaris com en els familiars, companys i educadors.

Abordar aquests problemes de conducta ha estat i encara és quelcom complex, i pot arribar a causar insatisfacció professional, per la dificultat d’aconseguir resultats efectius i eficaços i per les resistències a provar altres maneres d’abordar el treball amb persones que presenten conductes problemàtiques.

Cal que no tanquem les portes a nous sistemes d’intervenció generats a partir d’anàlisis acurades de la realitat quotidiana de les persones amb discapacitat i de les aportacions teòriques d’autors que durant anys han reflexionat sobre les necessitats d’aquest col·lectiu poblacional i sobre les maneres d’intervenir-hi.

Aquesta manera de plantejar-se la creació de sistemes d’intervenció ha generat noves propostes d’intervenció i d’actuació, com per exemple els programes de “suport conductual positiu”  i altres aportacions teoricopràctiques com el “Programa d’Enriquiment Afectiu (PEA)”.

El curs “Discapacitat i Trastorns de Conducta”, tant en la modalitat presencial com en la versió on-line, pretén reflexionar sobre la pràctica professional en la intervenció amb persones amb discapacitat psíquica i facilitar eines alternatives per resoldre els principals conflictes que les alteracions de conducta provoquen.

Més informació:

Discapacitat i trastorns de conducta (nivell bàsic) 
Discapacitat i trastorns de conducta (e-learning) 

Font d'informació: Fundació Pere Terres